Servei ecosistèmic - Estructures, processos i funcions ecosistèmiques. Model generat a partir de la combinació de dades LIDAR (LIDARCAT) i inventaris forestals (IFN3).

Mosaic de la millor informació disponible dels ràsters dels calats d’inundació pel període de retorn de 500 anys, de l'ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud, tramitats en els Mapes de perillositat i risc d’inundació del Districte de conca fluvial de Catalunya (MAPRI), del segon cicle, aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència en sessió del 16 de juliol de 2020.

Cobertura simbolitzada amb punts del ponts afectats pel temporal Glòria a les conques de la Tordera i el Ter. La cartografia de ponts afectats recull aquells ponts que en les fotografies post-temporal presenten alguna afectació ja sigui al tauler, als pilars o els estreps que puguin haver afectat la seva funcionalitat.

El Domini Públic Hidràulic (DPH) és la zona de l’espai fluvial coberta per les aigües en la màxima crescuda ordinària i que s'ha estimat com a llera natural. Per a la delimitació del DPH es pren com a referència la línia base sorgida de la delimitació de la màxima crescuda ordinària (MCO). Aquesta delimitació es completa tenint en compte diversos criteris hidrològics, geomorfològics, històrics i administratius. És el mosaic de la millor informació disponible del domini públic hidràulic estimat o cartogràfic (DPH) del Districte de conca fluvial de Catalunya , tramitada en els Mapes de perillositat i risc d’inundació del Districte de conca fluvial de Catalunya (MAPRI), del segon cicle, aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència en sessió del 16 de juliol de 2020.

En el marc del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 i per tal de desenvolupar l'Article 5 de la Directiva, que estableix l’obligació de realitzar un estudi sobre les repercussions de l’activitat humana en l’estat de les aigües superficials i subterrànies, cal definir prèviament els embassaments de la demarcació que es delimitaran com a masses d'aigua. A l’àmbit de les conques internes de Catalunya, l’organisme competent per realitzar aquesta delimitació és l’Agència Catalana de l’Aigua. Dins l'àmbit de les conques internes de Catalunya es van seleccionar 13 embassaments per ser considerats com a massa d’aigua, atenent a les seves dimensions i a la capacitat de laminar avingudes. La geometria de les masses s’ha adaptat a la base topogràfica 1:50.000 del ICGC. La diagnosi de l’estat de les masses d’aigua s’obté de contrastar els resultats del Programa de Seguiment i Control d’una sèrie de paràmetres del medi amb els llindars de qualitat establerts per a cada paràmetre i massa d’aigua, i d’agregar tota la informació mitjançant unes determinades regles. Cada massa d’aigua es controla mitjançant el seguiment de punts o estacions de mostreig que, juntament amb la freqüència de mostreig i els elements de qualitat mesurats, poden consultar-se al Programa de Seguiment i Control. La valoració dels estats de les masses ha de fer-se necessàriament cada sis anys per cada Pla de gestió, tot i que pot actualitzar-se de forma continuada. Els estats presentats al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 provenen dels resultats del tercer Programa de Seguiment i Control 2013-2018. El potencial ecològic és fruit d’una valoració feta a partir de la qualitat biològica i fisicoquímica. L’estat químic es valora a partir de les concentracions de les substàncies prioritàries mesurades en l’aigua. L’estat final és la combinació entre el potencial ecològic i l’estat químic, i només pren valors de Bo o Dolent. L’estat incorpora aquells casos avaluats amb certa incertesa, o bé propers al canvi d’estat, afegint la indicació de la incertesa tant al Bo (amb incertesa), com al Dolent (amb incertesa). Per a més informació, es poden consultar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 (ACA, 2022) i l’IMPRESS 2019 (ACA, 2019). La cobertura serà provisional fins a la data d’aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027.

En el marc del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 i per tal de desenvolupar l'Article 5 de la Directiva, que estableix l’obligació de realitzar un estudi sobre les repercussions de l’activitat humana en l’estat de les aigües superficials i subterrànies, cal delimitar les masses d'aigua costaneres. L’àmbit de les aigües costaneres de Catalunya es correspon al definit dins del Marc Administratiu (Capítol 1), seguint la definició que consta a l’article 2 de la Directiva 2000/60/CE. Així, l’àmbit de les aigües costaneres s’estén des de la línia de costa fins a la línia situada a una milla de distància de la línia base que s’utilitza per a determinar les aigües jurisdiccionals de l’Estat Espanyol, i la qual ve establerta al Real decret 2510/1977. En els trams del litoral on la línia base s’aparta considerablement de la línia de costa, l’àmbit de les aigües costaneres comprèn les aigües interiors (de competència autonòmica) i també una milla d’aigües territorials (o jurisdiccionals, de competència estatal). Al litoral de Catalunya, un 50% la línia de base és coincident amb la línia de costa, i l’altre 50% està allunyada a distàncies que varien des de les 3 milles (al nord del Cap de Creus, Maresme Sud, Barcelonès i Alcanar), a les 9 milles (a la Badia de Roses) i a les 11 milles (conques al sud del Cap de Salou). Al Mapa 2.2.1. es presenta l’àmbit de les aigües costaneres de Catalunya, així com la línia base i les aigües interiors i territorials. La geometria de les masses s’ha adaptat també a la línia de costa de la delimitació municipal oficial, incorporant el conjunt d’illes i illots del territori. La diagnosi de l’estat de les masses d’aigua s’obté de contrastar els resultats del Programa de Seguiment i Control d’una sèrie de paràmetres del medi amb els llindars de qualitat establerts per a cada paràmetre i massa d’aigua, i d’agregar tota la informació mitjançant unes determinades regles. Cada massa d’aigua es controla mitjançant el seguiment de punts o estacions de mostreig que, juntament amb la freqüència de mostreig i els elements de qualitat mesurats, poden consultar-se al Programa de Seguiment i Control. La valoració dels estats de les masses ha de fer-se necessàriament cada sis anys per cada Pla de gestió, tot i que pot actualitzar-se de forma continuada. Els estats presentats al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 provenen dels resultats del tercer Programa de Seguiment i Control 2013-2018. L’estat ecològic és fruit d’una valoració feta a partir de la qualitat biològica i fisicoquímica. L’estat químic es valora a partir de les concentracions de les substàncies prioritàries mesurades en l’aigua. L’estat final és la combinació entre l’estat ecològic i l’estat químic, i només pren valors de Bo o Dolent. L’estat incorpora aquells casos avaluats amb certa incertesa, o bé propers al canvi d’estat, afegint la indicació de la incertesa tant al Bo (amb incertesa), com al Dolent (amb incertesa). Per a més informació, es poden consultar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 (ACA, 2022) i l’IMPRESS 2019 (ACA, 2019). La cobertura serà provisional fins a la data d’aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027.

Delimitació de la zona potencialment inundable per al període de retorn de 100 anys, al districte de conca fluvial de Catalunya, integrada als estudis de planificació de l'espai fluvial (PEF). La generació d'aquesta cartografia, en general, es basa en l'ús de models matemàtics hidràulics dels que s'obtenen els resultats de calats d'inundació, i en alguns models de les velocitats, associats a un cert cabal d'avinguda al que se li associa una certa probabilitat d'ocurrència, que s'anomena període de retorn. Aquests resultats, posteriorment són processats i adequats a la geometria del terreny i el comportament que es preveu del flux. Mosaic de la millor informació disponible de la delimitació de la zona inundable pel període de retorn de 100 anys, del Districte de conca fluvial de Catalunya, tramitada en els Mapes de perillositat i risc d’inundació del Districte de conca fluvial de Catalunya (MAPRI), del segon cicle, aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència en sessió del 16 de juliol de 2020. Per conèixer quina és la informació emprada en el mosaic, és necessari consultar el camp ID_ES de cada polígon on està identificat el model hidràulic emprat. El camp HISTORIA permet accedir a la fitxa resum on es descriuen les característiques del model.

En el marc del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 i per tal de desenvolupar l'Article 5 de la Directiva cal definir prèviament la xarxa fluvial bàsica de la demarcació sobre la qual es delimitaran les masses d'aigua superficials de tipus riu. A l’àmbit de les conques internes de Catalunya, l’organisme competent per realitzar aquesta delimitació és l’Agència Catalana de l’Aigua. La geometria de les masses s’ha adaptat en la xarxa fluvial de la base topogràfica a escala 1:5.000 de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC, 2020) i a la línia de costa, de la delimitació municipal oficial. Sobre aquesta base s'han tingut en compte uns antecedents i s'han aplicat uns criteris que han servit per establir l'àmbit definitiu de les masses. Aquests antecedents es basen en les tres següents consideracions i fonts: 1. Directiva Marc de l'Aigua: la classificació de rius segons el sistema A de la Directiva considera els rius amb una conca de drenatge igual o més gran de 10 km2; 2. Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX: ha restringit la xarxa hidrogràfica bàsica a partir de dues condicions: (i) conca de drenatge igual o superior a 10 km2; i (ii) una aportació mitjana anual en règim natural més gran de 3,15 hm3/any (100 L/s); 3. Estacions de referència: independentment del cabal i de l'àrea de conca drenada, s'han considerat els trams fluvials on existeixen estacions de referència utilitzades per a la determinació de les condicions de referència de certs tipus fluvials. La diagnosi de l’estat de les masses d’aigua s’obté de contrastar els resultats del Programa de Seguiment i Control d’una sèrie de paràmetres del medi amb els llindars de qualitat establerts per a cada paràmetre i massa d’aigua, i d’agregar tota la informació mitjançant unes determinades regles. Cada massa d’aigua es controla mitjançant el seguiment d’un punt o estació de mostreig, i la freqüència de mostreig i els elements de qualitat mesurats es poden consultar al Programa de Seguiment i Control. La valoració dels estats de les masses ha de fer-se necessàriament cada sis anys per cada Pla de gestió, tot i que pot actualitzar-se de forma continuada. Els estats presentats al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 provenen dels resultats del segon Programa de Seguiment i Control 2013-2018. L’estat ecològic és fruit d’una valoració feta a partir de la qualitat biològica, fisicoquímica i hidromorfològica. L’estat químic es valora a partir de les concentracions de les substàncies prioritàries mesurades en l’aigua. L’estat final és la combinació entre l’estat ecològic i l’estat químic, i només pren valors de Bo o Dolent. L’estat incorpora aquells casos avaluats amb certa incertesa, o bé propers al canvi d’estat, afegint la indicació de la incertesa tant al Bo (amb incertesa), com al Dolent (amb incertesa). Per a més informació, es poden consultar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 (ACA, 2022) i l’IMPRESS 2019 (ACA, 2019). La cobertura mostra la delimitació de les masses d’aigua aprovada pel Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027, i l’estat de les masses d’aigua calculat a partir de les dades del període 2016-2021.

És un programa socioeducatiu que integra el joc i la lectura per a infants de 4 a 12 anys i que es duu a terme als casals cívics. Aquest programa es basa en la promoció, la prevenció i l’actuació comunitària en l’àmbit de la infància, en funció de la diversitat de les realitats existents, de les necessitats i interessos dels infants, de les seves famílies i els entorns comunitaris i de l’aportació dels professionals dels equipaments on es porta a terme

Són espais públics de participació i convivència oberts a tothom. La seva missió principal és vertebrar la comunitat per afavorir la cohesió social, l'equitat, l'arrelament i el sentiment de pertinença al país, i promoure la transmissió de valors cívics i comunitaris que permetin la millora de la qualitat de vida dels ciutadans